Els alumnes han provat la metodologia Wiki han mostrat un major grau de satisfacció per l'eina que els alumnes que no l'han fet servir (Figura QS 39 – AIA 0405), i han mostrat una mica menys de satisfacció respecte la connexió a Internet (Figura QS44 – AIA 0405).



Els alumnes que han treballat amb Wiki, creuen la metodologia emprada ha servit per millorar la qualitat final del treball, i els que han emprat el mètode tradicional, creuen que no els ha ajudat tant a fer el treball com els seus companys que si que havien fet servir la metodologia Wiki (Figura Q49 – AIA – 0405).

Tanmateix, tots els alumnes creuen la metodologia Wiki facilita que puguin interaccionar amb les parts del treball liderades per altres membres del grup, i que els altres puguin interaccionar amb les seves. Això es dedueix de què els que han treballat amb metodologia Wiki tenen la sensació que els ha permès millorar la interacció (Figura Q50 – AIA 0405), i els altres van manifestar que la metodologia tradicional amb la que van treballar no va facilitar aquesta interacció (tant desitjada, per altra banda, pel professorat d'aquesta assignatura com a part dels seus objectius docents).



Queda clar un grau de satisfacció elevat en l’ús de l’eina wiki per part dels alumnes de EAUB (Fig. QS39-EAUB), tot i que no assoleix valors màxims probablement degut a algunes dificultats tècniques i a la novetat. Els alumnes que no usaren l’eina wiki manifesten un grau de neutralitat esperable i a més en els comentaris introduïts en l’apartat d’observacions de l’enquesta, manifesten certes expectatives positives cap el mètode. Si tots els alumnes haguessin pogut escollir lliurament l’ús del mètode poder els resultats haguessin estat diferents i més satisfactoris, però aleshores el fet d’una millor predisposició al treball telemàtic per part de l’alumne hagués esbiaixat els resultats.



L’opinió dels alumnes d’EAUB respecte si el mètode de treball usat ha servit per millorar la qualitat del treball global (Fig.Q49-EAUB), els alumne que usaren l’eina wiki opinen que el mètode és una millora en un 43%, mentre que els que usen el mètode tradicional ho creuen en un 31%. A la pregunta de si l’eina els ha servit per millorar la interacció entre els membres del grup i que això reverteixi en una millora global del treball (Fig.Q50-EAUB), els alumnes ‘wiki’ ho creuen en un 71% contra el 16% dels que usaren el mètode tradicional.



Només s'han tingut en compte els alumnes que han utilitzat el Wiki.

Pregunta 33 (‘millora la qualitat final del treball’):

Entre neutre i en desacord (2.50.3). Curiosament, jo vaig trobar que els seus treballs eren millors i els vaig posar millor nota.

Pregunta 34 (‘millora la interacció amb altres membres del grup’):

Més aviat d’acord (3.70.3).

Pregunta 35 (‘grau de satisfacció pel mètode emprat’):

Més aviat d’acord (3.80.3).

El grau de satisfacció de l’alumne amb les eines emprades mostra generalment uns resultats paralels als del grau d’utilització. Tan sols en el cas del WIKI la resposta del grau de satisfacció és lleugerament inferior a la resposta al grau d'utilització, per als mateixos alumnes.

Globalment, l’opinió dels alumnes respecte a si el treball amb WIKI serveix per millorar la qualitat del treball final es troba molt repartida: un 50% es mostra en desacord mentre el 50% restant manifesta una opinió neutra o lleugerament favorable (Fig. Q49).
En quan a si el treball amb WIKI millora la interacció personal amb altres membres del grup, l’opinió majoritària es desfavorable o neutre (Fig Q50).



Ara bé, la majoria dels comentaris afegits a la puntuació mostren que en molts de casos el alumne valora positivament la possibilitat de treballar per Internet per la facilitat de fer-ho en el moment i lloc mes ajustat a les seves necessitats. Igualment, consideren que la utilització del WIKI permet fer el treball entre un nombre elevat de persones ja que s’obvien els inconvenients associats a la dificultat de trobar-se personalment. Ara be, la gran majoria de les opinions contraries fan referència precisament a la dificultat d’organitzar el treball entre un grup gran de persones. La manca de coordinació i d'un “director” que distribueixi la feina concreta a fer evitant el solapament entre dues o mes persones, sembla haver estat el principal obstacle per una utilització eficient de l’eina proposada.

Els aspectes d’organització, distribució, revisió i adequació de la feina en grups nombrosos semblen haver estat massa complexes pels alumnes, i en aquest sentit la utilització del WIKI , en fer innecessàries les trobades presencials, ha estat més un inconvenient que un avantatge. (Per corregir aquests problemes, en el curs actual, la planificació del treball s’està fent d’una forma molt més tutoritzada que el curs passat).

Entre un 70% i un 80% dels alumnes enquestats es troben satisfets o molt satisfets d’haver utilitzat disquets o memòries USB per a intercanviar la informació (Fig. Q 35 - FVA) i de les trobades presencials (Fig. Q 42 - FVA). És de destacar que no hi ha cap alumne totalment insatisfet.



En quant al ús del teléfon (Fig. Q 36 - FVA), el correu electrònic (Fig. Q 38 - FVA) i la missatgeria instantània (fig. Q 37 - FVA) manifesten un grau de satisfacció lleugerement inferior.



Pel que fa al grau de satisfacció en l’ús de wiki, (Fig. Q 39 - FVA), carpeta web (Fig. Q 40 - FVA), fòrum electrònic (Fig Q 41 - FVA) i control de versions (Fig Q 43 - FVA) el nombre de respostes en blanc és considerable (50%) ja que pocs alumnes varen provar aquestes eines. Els resultats posen de manifest que els alumnes de Fisiologia Vegetal Aplicada no estan satisfets amb aquests mètodes de treball.




La satisfacció dels alumnes en l’accés a internet en general (Fig. Q 44 - FVA) i el no haver de sortir de cas per fer el treball (Fig. Q 45 - FVA) és molt variable amb valors màxims en la neutralitat. En general els alumnes estan més satisfets de poder treballar presencialment (Fig. Q 47 - FVA) que on-line (Fig. Q 46 - FVA)



Davant les preguntes finals referents al grau de millora en la qualitat del treball i en la interacció entre els membres de grup, atribuibles al mètode emprat, el percentatge de respostes en blanc es proper al 50%.

Un 45% dels alumnes enquestats donen una resposta neutre pel que fa a la millora de la qualitat final del treball respecte altres treballs en grup fet anteriorment (Fig. Q 49 - FVA) En quant a si el mètode emprat ha servit per millorar la seva interacció amb les parts del treball liderades per altres membres del grup (Fig. Q 50 - FVA) un 30% està d’acord mentre que el 25% dona una resposta neutre.



Els alumnes han provat la metodologia Wiki han mostrat un major grau de satisfacció per l'eina que els alumnes que no l'han fet servir (Figura QS 39 – SIMA), i han mostrat menor grau de satisfacció respecte la connexió a Internet (Figura QS44 – SIMA)



Els alumnes que han treballat amb Wiki, creuen que no millora tant la qualitat final del treball (Figura Q49 – SIMA) en emprar-lo, respecte la opinió dels que no l'han fet servir, que creuen que s'obté una millor qualitat amb el mètode tradicional.

No hi ha diferències clares entre la seva opinió de si un mètode millora més la interacció entre els alumnes a classe o no (Figura Q50 – SIMA).