IFUW C.6.6. Temps invertit per Ãtems
Cal tenir present que el treball va durar 9 setmanes, realitzat per parts en grups de 2-4 persones, amb un total de 10 alumnes en el grup 1, i 20 en el grup 2. La nota del treball de pràctiques puntuava el 30 % de la nota final de la assignatura, de 9 crèdits (6 teoria + 3 pràctiques).
La major part del temps el van invertir, com a mitjana per als dos grups, a buscar informació, a pensar i processar la informació trobada, i a editar el document (Figura Dedicació Setmanal de l'alumnat, per tipus d'activitats). Cal destacar que la missatgeria instantània va ser emprada tan sols en el grup 2, que també va emprar més temps en el correu-e, en reunions en persona i a pensar i processar la informació.
D'altra banda, cal constatar que els alumnes del grup 1 van invertir més temps en total en el procés d'edició del treball, que els que van treballar amb programes d'ofimàtica estàndard.
El grup 2, que utilitzava programes d'ofimàtica Web, va invertir més hores a comunicar-se entre els alumnes (correu-e, missatgeria instantània i reunions en persona) que els que van utilitzar el Wiki. Això podria ser a causa que amb l'ús del Wiki, no van tenir necessitat de comunicar-se per a coses elementals, com saber en cada moment qui havia introduït què apartats, informacions i discussions, saber què apartats encara necessitaven major inversió de temps per a buscar o processar la informació, suggerir millores en els apartats dels altres companys/es del grup, etc. És a dir, es podria estar potenciant el treball autònom dels alumnes, recorrent tan sols a les consultes en grup (i al grup) per a les coses estrictament necessàries (repartir-se el treball, discutir les idees suggerides per cada un, elaborar teories de síntesi a partir del treball de tots, etc.).
Els alumnes que van fer servir la metodologia Wiki van invertir menys hores en:
Per altra banda, la metodologia Wiki ha significat una major inversió de temps, respecte la metodologia tradicional, en:
No es comenta aquí el cas de la tutoria presencial (T13) o telemàtica (T14) del professorat per que ja ha estat comentada en un apartat anterior.
T1 = decisió del tema
T2 = Cerca d’informació
T3 = Estructuració del treball
T4 = Redacció del treball
T5 = Inclusió d’imatges en el treball
T6 = Homogenització del discurs únic del treball
T7 = Formateig final del treball en pàgina Web
T8 = Formateig final del treball en paper
T9 = Preparació de la presentació oral
T10 = Intercanvi de fitxers i materials
T11 = visites-entrevistes amb experts del tema
T12 = desplaçaments
T13 = Tutorització presencial del professorat
T14 = Tutorització telemàtica del professorat
T15 = Trobades presencials dels membres del grup
T16 = Comunicació no presencial entre els membres del grup (telèfon, wiki, correu-e, xat, etc.)
Tot i que les dades no són concloents numèricament (n=20), els alumnes de l’assignatura d’Ecologia Aplicada de la UB (EAUB) que han usat l’eina wiki han necessitat menys temps per a la redacció del treball (T4) i han invertit més temps en la homogenització del discurs únic del treball (T6). Aquests aspectes han d’estar en la base de la millor nota promig aconseguida pels alumnes que treballaven amb l’eina wiki respecte els que usaren els mètode tradicional. La comunicació no presencial (T16) és inferior en els alumnes ‘wiki’ i paradoxalment la tutorització presencial amb el professor és més elevada (T15). Aquest fet pot explicar també un millor rendiment avaluatiu i reforça la idea de que l’ús d’eines telemàtiques no substitueixen la presencialitat i la tutorització sinó que han d’alliberar temps de treball de ’rutina’ per a dedicar-lo a aquests afers que milloren el rendiment global de l’estudiant.
Els alumnes que van fer servir el mètode tradicional van invertir més hores, fonamentalment, en la cerca d'informació (ítem 2, ó T2), la redacció del treball (T4) i en trobades presencials dels membres de grup (T15).
La comparació de l'eina wiki vs. tradicional pel que fa a la dedicació de temps dels alumnes a diverses feines, catalogades en la taula d'autoregistre de temps que es va proposar al alumnes, només l'hem pogut fer en quatre assignatures (AIA-0304, AIA-0405, EAUB i SIMA). Alguns dels ítems eren específics de cada assignatura i no tenen doncs, necessariament, sentit de comparació en el marc de l'avaluació de la metodologia de treball basada en Wiki. I cal recordar que les dades aquí mostrades són valors mitjans per a tot el grup de treball.
D'entre els 16 ítems proposats, destaquem d'interés per a la comparativa global els:
El temps dedicat a l'estructuració del treball (ítem T3) no és necessàriament inferior amb la metodologia Wiki respecte la tradicional, tot i que en algun cas concret així ho ha estat (AIA 0405).
El temps dedicat a la redacció del treball (ítem T4) ha estat inferior amb la metodologia Wiki. Aquest és un resultat positiu de suport a l'eina.
Un aspecte important que volíem explorar era si la metodologia Wiki afavoreix la homogeneïtzació del discurs únic del treball (ítem T6). Aquest aspecte es pot valorar de dues maneres:
Aquesta darrera aproximació és la que aquí es presenta, amb la valoració de que els alumnes de AIA i de SIMA que treballen amb metodologia Wiki hi dediquen menys temps que en els de metodologia tradicional, no essent així en els de EAUB. Queda per esbrinar si aquestes diferències en els resultats són només un reflex del tipus d'eina o de l'interès i compromís diferent de cada grup de treball en la matèria.
En totes les experiències la metodologia Wiki estalvia, en promig, al voltant del 50% del temps en el formateig final (maquetació) del treball (ítem T8). Però el professorat té la sensació de que l'alumne/a que faci aquesta maquetació no té per que invertir menys temps que l'alumne que faci la maquetació final de la forma tradicional (ajuntar documents d'ofimàtica estàndard), no es van recollir les dades adequades per poder verificar aquesta hipòtesi.
En general, amb l'eina Wiki hi ha un estalvi de temps en l'intercanvi de fitxers i materials que ronda el 50% (ítem T10).
Pel que fa al temps destinat a desplaçaments (T12), tot i que sembla que l'eina Wiki estalvia tems en general, les dades no poden ser concloents per que el temps de desplaçament està lligat a les característiques específiques de cada treball (hi ha treballs en que s'exigia desplaçament per fer entrevistes, i en aquest aspecte la metodologia Wiki no pot aportar estalvis).
El temps dedicat a trobades presencials (T15) en global es redueix amb la metodologia Wiki de manera clara, tot i que en algun cas els valors són inversos (veure EAUB). Tal i com hem comentat abans, aquest valor invers concorda amb més temps dedicat a l'homogeneïtzació del treball i, per tant, podríem pensar que els objectius a acomplir amb l'ús de l'eina Wiki (millora del rendiment global de l'alumne i, en especial, de la part qualitativa) queden també assolits per aquest aspecte, donat que s'allibera als alumnes de la feina més de rutina per poder dedicar-se a feines de millora de qualitat del treball.
La major part del temps el van invertir, com a mitjana per als dos grups, a buscar informació, a pensar i processar la informació trobada, i a editar el document (Figura Dedicació Setmanal de l'alumnat, per tipus d'activitats). Cal destacar que la missatgeria instantània va ser emprada tan sols en el grup 2, que també va emprar més temps en el correu-e, en reunions en persona i a pensar i processar la informació.
|
|
D'altra banda, cal constatar que els alumnes del grup 1 van invertir més temps en total en el procés d'edició del treball, que els que van treballar amb programes d'ofimàtica estàndard.
El grup 2, que utilitzava programes d'ofimàtica Web, va invertir més hores a comunicar-se entre els alumnes (correu-e, missatgeria instantània i reunions en persona) que els que van utilitzar el Wiki. Això podria ser a causa que amb l'ús del Wiki, no van tenir necessitat de comunicar-se per a coses elementals, com saber en cada moment qui havia introduït què apartats, informacions i discussions, saber què apartats encara necessitaven major inversió de temps per a buscar o processar la informació, suggerir millores en els apartats dels altres companys/es del grup, etc. És a dir, es podria estar potenciant el treball autònom dels alumnes, recorrent tan sols a les consultes en grup (i al grup) per a les coses estrictament necessàries (repartir-se el treball, discutir les idees suggerides per cada un, elaborar teories de síntesi a partir del treball de tots, etc.).
Els alumnes que van fer servir la metodologia Wiki van invertir menys hores en:
- la decisió del tema (ítem 1 ó T1),
- estructuració del treball (T3),
- l'homogeneïtzació del discurs únic del treball (T6),
- l'intercanvi de fitxers i materials (T10),
- i en menys trobades presencials dels membres del grup (T15).
Per altra banda, la metodologia Wiki ha significat una major inversió de temps, respecte la metodologia tradicional, en:
- la inclusió d'imatges en el treball (T5, tot i que van haver molts pocs alumnes que van incorporar imatges, per a qualsevol de les dues metodologies de treball).
No es comenta aquí el cas de la tutoria presencial (T13) o telemàtica (T14) del professorat per que ja ha estat comentada en un apartat anterior.
Llegenda de tots els gràfics de "dedicació per ítems" d'aquesta secció
T1 = decisió del tema
T2 = Cerca d’informació
T3 = Estructuració del treball
T4 = Redacció del treball
T5 = Inclusió d’imatges en el treball
T6 = Homogenització del discurs únic del treball
T7 = Formateig final del treball en pàgina Web
T8 = Formateig final del treball en paper
T9 = Preparació de la presentació oral
T10 = Intercanvi de fitxers i materials
T11 = visites-entrevistes amb experts del tema
T12 = desplaçaments
T13 = Tutorització presencial del professorat
T14 = Tutorització telemàtica del professorat
T15 = Trobades presencials dels membres del grup
T16 = Comunicació no presencial entre els membres del grup (telèfon, wiki, correu-e, xat, etc.)
Tot i que les dades no són concloents numèricament (n=20), els alumnes de l’assignatura d’Ecologia Aplicada de la UB (EAUB) que han usat l’eina wiki han necessitat menys temps per a la redacció del treball (T4) i han invertit més temps en la homogenització del discurs únic del treball (T6). Aquests aspectes han d’estar en la base de la millor nota promig aconseguida pels alumnes que treballaven amb l’eina wiki respecte els que usaren els mètode tradicional. La comunicació no presencial (T16) és inferior en els alumnes ‘wiki’ i paradoxalment la tutorització presencial amb el professor és més elevada (T15). Aquest fet pot explicar també un millor rendiment avaluatiu i reforça la idea de que l’ús d’eines telemàtiques no substitueixen la presencialitat i la tutorització sinó que han d’alliberar temps de treball de ’rutina’ per a dedicar-lo a aquests afers que milloren el rendiment global de l’estudiant.
Fig.Dedicació_per_ítems–EAUB
Els alumnes que van fer servir el mètode tradicional van invertir més hores, fonamentalment, en la cerca d'informació (ítem 2, ó T2), la redacció del treball (T4) i en trobades presencials dels membres de grup (T15).
La comparació de l'eina wiki vs. tradicional pel que fa a la dedicació de temps dels alumnes a diverses feines, catalogades en la taula d'autoregistre de temps que es va proposar al alumnes, només l'hem pogut fer en quatre assignatures (AIA-0304, AIA-0405, EAUB i SIMA). Alguns dels ítems eren específics de cada assignatura i no tenen doncs, necessariament, sentit de comparació en el marc de l'avaluació de la metodologia de treball basada en Wiki. I cal recordar que les dades aquí mostrades són valors mitjans per a tot el grup de treball.
D'entre els 16 ítems proposats, destaquem d'interés per a la comparativa global els:
- T3 ( Estructuració del treball),
- T4 (Redacció del treball),
- T6 (Homogenïtzació del discurs únic del treball),
- T8 (Formateig final del treball en paper),
- T10 (Intercanvi de fitxers i materials),
- T12 (desplaçaments),
- T15 (Trobades presencials dels membres del grup), i
- T16 (Comunicació no presencial entre els membres del grup: telèfon, wiki, correu-e, xat, etc.).
El temps dedicat a l'estructuració del treball (ítem T3) no és necessàriament inferior amb la metodologia Wiki respecte la tradicional, tot i que en algun cas concret així ho ha estat (AIA 0405).
El temps dedicat a la redacció del treball (ítem T4) ha estat inferior amb la metodologia Wiki. Aquest és un resultat positiu de suport a l'eina.
Un aspecte important que volíem explorar era si la metodologia Wiki afavoreix la homogeneïtzació del discurs únic del treball (ítem T6). Aquest aspecte es pot valorar de dues maneres:
- una des del punt de vista qualitatiu (amb la nota aconseguida i per tant amb la valoració del professor), i l'altre
- quantitativa (amb el temps dedicat a aquest afer).
Aquesta darrera aproximació és la que aquí es presenta, amb la valoració de que els alumnes de AIA i de SIMA que treballen amb metodologia Wiki hi dediquen menys temps que en els de metodologia tradicional, no essent així en els de EAUB. Queda per esbrinar si aquestes diferències en els resultats són només un reflex del tipus d'eina o de l'interès i compromís diferent de cada grup de treball en la matèria.
En totes les experiències la metodologia Wiki estalvia, en promig, al voltant del 50% del temps en el formateig final (maquetació) del treball (ítem T8). Però el professorat té la sensació de que l'alumne/a que faci aquesta maquetació no té per que invertir menys temps que l'alumne que faci la maquetació final de la forma tradicional (ajuntar documents d'ofimàtica estàndard), no es van recollir les dades adequades per poder verificar aquesta hipòtesi.
En general, amb l'eina Wiki hi ha un estalvi de temps en l'intercanvi de fitxers i materials que ronda el 50% (ítem T10).
Pel que fa al temps destinat a desplaçaments (T12), tot i que sembla que l'eina Wiki estalvia tems en general, les dades no poden ser concloents per que el temps de desplaçament està lligat a les característiques específiques de cada treball (hi ha treballs en que s'exigia desplaçament per fer entrevistes, i en aquest aspecte la metodologia Wiki no pot aportar estalvis).
El temps dedicat a trobades presencials (T15) en global es redueix amb la metodologia Wiki de manera clara, tot i que en algun cas els valors són inversos (veure EAUB). Tal i com hem comentat abans, aquest valor invers concorda amb més temps dedicat a l'homogeneïtzació del treball i, per tant, podríem pensar que els objectius a acomplir amb l'ús de l'eina Wiki (millora del rendiment global de l'alumne i, en especial, de la part qualitativa) queden també assolits per aquest aspecte, donat que s'allibera als alumnes de la feina més de rutina per poder dedicar-se a feines de millora de qualitat del treball.
![[toggle]](javascript:icntoggle('mod-Logos_col_laborenright15','module.png'); "[toggle]"){kind=small}
![[toggle]](javascript:icntoggle('mod-Traduccio_internostrumright16','module.png'); "[toggle]"){kind=small}
